Un dels ingredients amb el nom més enganyós… i un dels més interessants Pocs ingredients han estat tan mal entesos pel seu nom. Perquè, tot i anomenar-se fajol (o blat sarraí), no és blat. I tampoc conté gluten. De fet, ni tan sols és un cereal. El fajol és un pseudocereal, igual que la quinoa. Es cultiva des de fa segles a diferents regions d’Àsia i Europa i, molt abans que existís el concepte d’alimentació sense gluten, ja formava part de la cuina tradicional de moltes cultures. Potser no és l’ingredient més conegut. Però sí un dels més fascinants. Un ingredient amb molta personalitat Hi ha ingredients que passen desapercebuts. El fajol no n’és un. Té un sabor lleugerament torrat, amb notes que recorden els fruits secs. Una personalitat pròpia que aporta profunditat als pans, les masses i la rebosteria. Precisament per això ens agrada tant. No intenta imitar el blat. Prefereix ser ell mateix. Per què ens agrada tant? A Milola escollim cada ingredient per diverses raons. El fajol en reuneix moltes. Naturalment sense gluten: El fajol no conté gluten de manera natural, fet que el converteix en una excel·lent alternativa per a persones amb malaltia celíaca o per a qualsevol que vulgui ampliar la varietat de cereals presents a la seva alimentació. Ric en fibra: El seu contingut en fibra contribueix a una bona salut digestiva i ajuda a prolongar la sensació de sacietat. Proteïna vegetal d’alta qualitat: El fajol conté els nou aminoàcids essencials, una característica poc habitual en els aliments d’origen vegetal. Això el converteix en una font de proteïna especialment interessant dins d’una alimentació equilibrada. Minerals i antioxidants: Aporta minerals com el magnesi, el ferro i el coure. També conté rutina, un antioxidant natural àmpliament estudiat pel seu possible paper en la salut cardiovascular. Molt més que un ingredient sense gluten Durant molts anys el fajol s’ha utilitzat gairebé exclusivament com a substitut del blat. Nosaltres pensem que mereix molt més. No necessita justificar la seva presència pel que no té. El seu valor està en tot el que sí aporta. Sabor. Textura. Caràcter. I una identitat gastronòmica pròpia. Com incorporar-lo a la cuina La seva versatilitat sorprèn. El pots trobar tant en gra com en farina. Amb ell pots preparar: Pans artesans. Galetes. Bescuits. Pancakes. Crêpes. Amanides tèbies. Sopes. Bowls de cereals. A França és l’ingredient principal de les tradicionals galettes bretonnes. Al Japó dona vida als famosos fideus soba. I a Europa de l’Est porta segles formant part de la cuina quotidiana. Pocs ingredients han viatjat tant. Per què fem servir fajol a Milola? Perquè aporta exactament el que busquem. Una textura delicada. Un sabor amb personalitat. I una complexitat que fa que les nostres receptes siguin molt més que unes simples galetes sense gluten. No volem copiar les receptes tradicionals. Volem crear altres noves igual de bones (o més). I el fajol ens ajuda a aconseguir-ho. Una petita reivindicació del fajol De vegades, els millors ingredients són precisament aquells que no intenten assemblar-se a cap altre. El fajol no intenta ser blat. I potser aquí rau la seva millor virtut. Té milers d’anys d’història. Ha alimentat cultures molt diverses. I continua demostrant que la diversitat també es pot trobar en un gra aparentment senzill. A Milola forma part de moltes de les nostres receptes perquè creiem que la bona cuina no consisteix a substituir. Consisteix a descobrir.
El cereal més familiar… i un dels més infravalorats Hi ha ingredients que no necessiten presentació. L’arròs n’és un. Forma part de la cuina de pràcticament tot el món des de fa milers d’anys. Però hi ha una versió que sovint passa molt més desapercebuda. L’arròs integral. I creiem que mereix molt més protagonisme. No perquè estigui de moda. Sinó perquè conserva bona part del que fa valuós el gra original. Què diferencia l’arròs integral? La diferència és molt senzilla. Mentre que l’arròs blanc s’obté eliminant les capes externes del gra, l’arròs integral conserva el segó i el germen. És precisament aquí on es concentren gran part de la fibra, les vitamines, els minerals i els compostos antioxidants. Per això, tot i provenir del mateix cereal, el seu perfil nutricional és molt diferent. Per què ens agrada tant? A Milola no escollim un ingredient només perquè sigui saludable. També ha d’aportar sabor, textura i sentit a la recepta. L’arròs integral reuneix totes aquestes qualitats. Naturalment sense gluten. L’arròs integral no conté gluten de manera natural, fet que el converteix en una excel·lent base per elaborar productes aptes per a persones amb malaltia celíaca o per a aquells que simplement volen incorporar més varietat de cereals a la seva alimentació. Ric en fibra. En conservar el segó, aporta molta més fibra que l’arròs blanc. Això afavoreix una bona digestió i contribueix a una sensació de sacietat més duradora. Energia sostinguda. Com passa amb altres cereals integrals, els seus hidrats de carboni s’absorbeixen de manera més lenta que els dels cereals refinats. Això ajuda a mantenir uns nivells d’energia més estables al llarg del dia. Font de vitamines i minerals. L’arròs integral aporta minerals com el magnesi, el fòsfor i el seleni, a més de vitamines del grup B, essencials per a nombrosos processos metabòlics. Antioxidants naturals. També conté compostos antioxidants presents de manera natural al segó que contribueixen a protegir les cèl·lules davant l’estrès oxidatiu. Una farina senzilla… però extraordinària Sovint pensem que els ingredients més sofisticats són els millors. Nosaltres no sempre hi estem d’acord. Una bona farina d’arròs integral pot ser una autèntica joia. Especialment quan prové d’un cereal de qualitat i es mol amb cura per conservar totes les seves propietats. A Milola utilitzem farina d’arròs integral de primera qualitat procedent de València. Ens agrada treballar amb ingredients de proximitat sempre que és possible. I ens agrada que cadascun tingui un motiu per formar part de les nostres receptes. Per què utilitzem arròs integral a les nostres galetes? Perquè aporta molt més que estructura. Aporta una textura delicada. Un sabor suau que deixa espai a la resta d’ingredients. I un perfil nutricional que encaixa perfectament amb la nostra manera d’entendre l’alimentació. No busquem elaborar productes “sense gluten”. Busquem crear receptes tan bones que el gluten deixi de ser el centre de la conversa. Una petita reivindicació de l’arròs integral Durant anys hem associat l’arròs integral únicament amb l’alimentació saludable. Però mereix molt més reconeixement. És un cereal extraordinàriament versàtil. Delicat. Nutritiu. I capaç d’aportar molta personalitat quan s’utilitza amb cura. A Milola forma part de moltes de les nostres receptes per una raó molt senzilla. Creiem que els millors ingredients no són necessàriament els més exòtics. De vegades són aquells que coneixem des de sempre… i que simplement havíem deixat de mirar amb uns altres ulls.
La història que va donar origen a Milola. Per Manuela García, Fundadora de Milola. “Somiava amb un lloc on ningú es quedés fora de la taula.” Hi ha moments que et canvien la vida. El meu va arribar fa gairebé trenta anys, mentre vivia a Londres. Durant tota la meva infància havia conviscut amb una salut fràgil. Al·lèrgies. Dolors. Problemes digestius. Medicació. Semblava que tot allò simplement formava part de mi. Fins que un metge va decidir fer una pregunta diferent. I va canviar la meva manera de menjar. Va eliminar de la meva alimentació el gluten, els lactis i altres aliments que el meu cos no tolerava bé. La meva salut va millorar gairebé de seguida. Però va aparèixer un problema nou. La meva vida havia perdut una part molt important de la seva alegria. Quan menjar deixa de ser compartir Avui potser costa imaginar-ho. Però fa trenta anys no existia Google. Ni les xarxes socials. Ni blogs especialitzats. Ni pràcticament productes sense gluten. La petita secció free from del supermercat era tan reduïda com decebedora. I jo treballava, precisament, en una preciosa pastisseria francesa de Chelsea. Cada matí preparàvem alguns dels pastissos més bonics que havia vist mai. I jo pràcticament no en podia menjar cap. Va ser llavors quan vaig entendre una cosa que mai més he oblidat. El menjar no és només aliment. És celebració. És família. És amistat. És cultura. És viatjar. És cuidar. I quan no pots participar de tot això, no només sents que has canviat d’alimentació. Sents que t’has quedat una mica fora de la vida. Començar de zero Vaig començar a estudiar tot el que trobava. Passava hores a les biblioteques intentant entendre què era el gluten. Recorria els mercats de Londres descobrint ingredients que mai havia vist. Vaig descobrir que el món era molt més gran que el blat. El sorgo a la cuina índia. El mill i la quinoa a la cuina llatinoamericana. El teff a la gastronomia etíop. El fajol. La tapioca. El psyllium. I vaig començar a experimentar. Hi va haver molts fracassos. Moltíssims. Però, a poc a poc, van començar a aparèixer receptes que ja no semblaven substituts de res. Eren, senzillament, delicioses. La idea que va acabar convertint-se en Milola Amb el temps vaig entendre que no intentava crear productes sense gluten. Intentava recuperar una cosa molt més important. La sensació de poder seure al voltant d’una taula sense sentir-te diferent. Sense haver de donar explicacions. Sense renunciar al plaer. Sense conformar-te amb una versió de segona categoria del que menjaven els altres. Així va néixer Milola. No com una marca de galetes. Ni com una cafeteria. Sinó com una idea. Crear un lloc on ningú es quedés fora de la taula. Mediterrània, inevitablement Vaig néixer al Mediterrani. En una família on les converses sempre començaven al voltant d’una taula. On cuinar era una manera d’estimar. I compartir era gairebé un idioma propi. Per això mai vaig acceptar la idea que cuidar la salut impliqués renunciar al plaer. Sempre he pensat que totes dues coses poden conviure. I aquesta continua sent la pregunta que ens fem cada vegada que desenvolupem una nova recepta. Com podem aconseguir que alguna cosa sigui profundament deliciosa i, alhora, faci sentir bé qui la menja? D’una petita pastisseria a milers de taules Durant anys aquesta idea va prendre forma en una petita pastisseria de Mataró. Allà va passar una cosa que mai oblidarem. Cada cap de setmana arribaven famílies d’arreu del país. No venien només a comprar un pastís. Venien perquè, durant unes hores, podien oblidar-se de preguntar què podien menjar. Simplement gaudien. Allò ens va confirmar que el somni tenia sentit. Avui elaborem les nostres receptes en un obrador molt més gran perquè puguin arribar a milers de llars. Però la idea continua sent exactament la mateixa. El que representa Milola No creiem que s’hagi de triar entre salut i plaer. Entre nutrició i indulgència. Entre cuidar-se i celebrar. Creiem que una bona recepta pot reconciliar totes aquestes coses. I creiem, sobretot, que ningú hauria de sentir-se diferent al voltant d’una taula. Perquè quedar-se fora d’una taula generosa és quedar-se una mica fora de la vida. I aquesta continua sent, molts anys després, la raó per la qual cada matí encenem el forn.
Un petit cereal amb milers d’anys d’història. Si preguntéssim quins són els cereals més coneguts, la majoria respondríem gairebé sense pensar. Blat. Arròs. Blat de moro. Civada. I, potser després d’uns segons, quinoa. Però hi ha un altre cereal que fa milers d’anys que alimenta milions de persones i que, malgrat això, continua sent un gran desconegut a bona part d’Europa. Es diu mill. I creiem que mereix molta més atenció de la que rep. Un vell conegut de moltes cultures El mill es cultiva des de fa milers d’anys en diferents regions d’Àfrica i d’Àsia. Durant segles ha format part de l’alimentació quotidiana de milions de persones per una raó molt senzilla: És nutritiu. Resistent. Versàtil. I sorprenentment agradable a la cuina. Potser no és el cereal més famós. Però sí un dels més antics. Per què ens agrada tant? A Milola escollim cada ingredient per un motiu. I el mill reuneix moltes de les qualitats que busquem. Naturalment sense gluten El mill no conté gluten de manera natural, fet que el converteix en una excel·lent alternativa per a persones amb malaltia celíaca o per a aquells que simplement volen ampliar la varietat de cereals de la seva alimentació. Ric en nutrients Aporta hidrats de carboni complexos, fibra, proteïnes vegetals i minerals com el magnesi, el fòsfor i el ferro. També conté vitamines del grup B i diversos compostos antioxidants. No és un aliment miraculós. Però sí un ingredient molt interessant dins d’una alimentació equilibrada. Fàcil de digerir El seu contingut en fibra contribueix al bon funcionament del sistema digestiu i ajuda a mantenir una bona salut intestinal. Com passa amb molts cereals integrals, també proporciona una major sensació de sacietat. Energia sostinguda El mill té un índex glucèmic relativament baix en comparació amb altres cereals refinats. Això significa que l’energia s’allibera de manera més gradual, ajudant a evitar grans fluctuacions de glucosa després dels àpats. Un cereal que també cuida el planeta Hi ha una altra raó per la qual el mill ens sembla especialment interessant. És un cultiu extraordinàriament resistent. Necessita menys aigua que molts altres cereals. Tolera millor la sequera. I pot créixer en terrenys on altres cultius tenen moltes més dificultats. En un moment en què l’agricultura busca ser cada vegada més eficient i resilient, recuperar cultius tradicionals com el mill té molt de sentit. En incorporar el mill en les nostres galetes, també donem suport a una agricultura més respectuosa amb el medi ambient. Com incorporar el mill a la cuina Si encara no l’has cuinat mai, probablement et sorprendrà com és de fàcil incorporar-lo al teu dia a dia. És ideal per preparar: Amanides tèbies. Bowls de verdures. Sopes. Guisats. Porridge. Hamburgueses vegetals. També pots coure’l igual que faries amb l’arròs o la quinoa. I la seva farina funciona molt bé en pans, bescuits i rebosteria sense gluten. Per què fem servir mill a Milola? Perquè ens agrada que les nostres receptes siguin bones. Però també ens agrada que cada ingredient aporti alguna cosa més que una simple funció tecnològica. El mill aporta sabor. Una textura delicadament tendra. I una personalitat pròpia que combina molt bé amb altres ingredients mediterranis. No intentem imitar al blat. Preferim descobrir tot el que altres cereals ens poden oferir. Una petita reivindicació del mill Durant massa temps hem demanat pràcticament tot a un sol cereal. Pa. Pasta. Farina. Galetes. Brioixeria. Potser ha arribat el moment de tornar a mirar al nostre voltant. No per substituir uns ingredients per uns altres. Sinó per recuperar l’enorme diversitat que sempre ha existit. El mill fa milers d’anys que acompanya moltes cultures. Ens agrada pensar que també pot formar part de les taules del futur.
La coca que anunciava l’arribada de l’estiu Hi ha receptes que alimenten. I hi ha receptes que formen part de la memòria d’una família. Aquesta Coca de Sant Joan pertany a la segona categoria. Durant els anys que vam tenir la nostra pastisseria, elaboràvem centenars de coques cada temporada. I cada revetlla de Sant Joan passava una cosa que mai no vam deixar de trobar emocionant: les famílies feien cua per endur-se’n una a casa. Eren coques que anunciaven l’arribada de l’estiu. Generoses. Festives. Boniques. D’aquelles que ocupen el centre de la taula mentre algú obre una ampolla de cava, els nens corren pel jardí i la conversa s’allarga fins ben entrada la matinada. La suavitat d’una massa mare ben treballada, la cremositat del mascarpone i l’acidesa delicada del ruibarbre feien la resta. El toc floral de l’hibisc era la cirereta que l’acabava de fer especial. Encara avui, quan la preparem a casa, ens transporta a aquelles nits de llums penjades, petards a la llunyania i taules compartides amb amics i família. La nit més màgica de l’estiu No sé com la vius tu, però per a nosaltres la Nit de Sant Joan sempre ha estat una de les celebracions més especials de l’any. La vivim gairebé com un petit Nadal d’estiu. És la nit en què l’estiu comença de debò. La nit que fa olor de mar, de vacances, de llibertat i de temps compartit. Ens encanta decorar el jardí amb garlandes de llums i banderoles, preparar una taula llarga i veure com, a poc a poc, la nit s’omple de rialles, converses i moments que acaben convertint-se en records. I si hi ha alguna cosa que mai no pot faltar en aquesta taula, és una bona coca. Una coca diferent La Coca de Sant Joan tradicional sempre tindrà un lloc especial als nostres cors. Però durant anys vam voler crear una versió pròpia. Una coca elaborada amb massa mare sense gluten, més aromàtica i plena de matisos. Una coca on la suavitat del mascarpone i la crème fraîche trobessin el contrapunt perfecte en la frescor lleugerament àcida del ruibarbre. El resultat va ser una de les receptes més estimades de la nostra pastisseria. Avui volem compartir-la amb tu. Ingredients per a la massa: 250 g de la teva barreja de farina sense gluten preferida 30 g de psyllium (omet aquest pas si la teva barreja ja conté psyllium o goma xantana) 75 g de mantega o margarina a temperatura ambient 40 g de sucre integral de canya o sucre blanc 30 g de xarop d’auró 1 ou + 1 rovell (reserva la clara per decorar) Ratlladura d’1 llimona Ratlladura d’1 taronja 1 cullerada d’aigua de flor de taronger 2 culleradetes de mel 1 culleradeta de cafè de sal 25 ml de llet o beguda vegetal tèbia (nosaltres solem fer servir civada) 100 g de massa mare sense gluten (aquí pots trobar el procés pas a pas per a fer la teva massa mare sense gluten.) Ingredients per al farcit: 110 g de mascarpone 110 ml de crème fraîche 1/4 de culleradeta d’extracte de vainilla 25 g de sucre llustre o xarop d’auró Per a la compota de ruibarbre: Aquí tens la recepta. Per decorar: La clara d’ou reservada Un rajolí de llet o beguda vegetal Sucre Ametlla laminada o pinyons Gerds frescos Nabius frescos Opcional: Crumble casolà (recepta al final de l’article) Elaboració: 1- Preparar la massa: En un bol gran (o a la Thermomix), barreja la llet tèbia, l’ou, el rovell, l’aigua de flor de taronger, la mel i la sal. Afegeix la mantega, el sucre i el xarop d’auró. Incorpora la massa mare i barreja-ho bé. Si utilitzes Thermomix, bat durant 30 segons a velocitat 6. Afegeix la farina i amassa fins a obtenir una massa homogènia i suau. A la Thermomix, amassa 4 minuts a velocitat espiga. 2. Fermentació lenta Col·loca la massa en un recipient lleugerament greixat i deixa-la reposar a la nevera durant un mínim de 12 hores. Aquest pas requereix paciència, però marca una gran diferència en l’aroma, la textura i la complexitat de la coca. Les bones masses rarament tenen pressa. Segon amassat i format: Treu la massa de la nevera i torna-la a amassar. Si treballes a mà, greixa lleugerament les mans i el paper de forn per facilitar el procés. Amassa durant uns minuts fins que la massa estigui suau i uniforme. Dona-li forma ovalada tradicional o estén-la sobre la safata del forn. Deixa-la fermentar una hora més en un lloc temperat. 4. Prepara la Crema de Mascarpone: Bat lleugerament el mascarpone fins que quedi cremós. Afegeix la crème fraîche, la vainilla i el sucre llustre. Continua batent fins a obtenir una crema ferma que mantingui la forma quan l’agafis amb una cullera. Reserva-la en fred. 5. Decora la Coca: Barreja la clara d’ou reservada amb una mica de llet i pinta els vores de la coca. Tens dues opcions: Opció 1: superfície completa Estén la crema de mascarpone sobre tota la coca, deixant lliures les vores. Afegeix-hi per sobre la compota de ruibarbre. Opció 2: decoració tradicional Marca línies diagonals amb els dits. Posa la crema en una màniga pastissera i omple les línies. Afegeix la compota de ruibarbre als espais entre línies. Acaba decorant amb gerds, nabius i ametlla laminada o pinyons. Si vols, afegeix també crumble casolà per aportar-hi una textura extra. 6. Fornejat: Introdueix la coca al forn apagat. Programa’l a 170 °C. Enforna entre 45 i 55 minuts. Els primers 10 minuts, només amb calor inferior. Després, continua amb calor a dalt i a baix. Si veus que es daura massa ràpid, cobreix-la suaument amb paper d’alumini. Com servir-la. Ens encanta servir aquesta coca lleugerament tèbia o a temperatura ambient. Acompanyada de: Cafè acabat de fer. Una copa de cava ben fred. Fruita fresca. O simplement bona companyia. Perquè algunes receptes no necessiten gaire més. Si no tens massa mare: Pots preparar un iniciador ràpid. Iniciador ràpid: 25 g de farina de cigró,
L’ingredient pel qual travessàvem la frontera. Hi ha ingredients que descobreixes. I n’hi ha d’altres que, gairebé sense adonar-te’n, acaben formant part de la teva vida. Amb el ruibarbre em va passar exactament això. El vaig descobrir fa molts anys, quan vivia a Anglaterra. Allà apareixia cada primavera als mercats, a les pastisseries i a les cuines de casa com si hi hagués estat tota la vida. Va ser un d’aquells sabors que se’t queden per sempre. Àcid. Fresc. Delicat. Completament diferent de qualsevol fruita que hagués tastat fins aleshores. Quan anys més tard vam obrir la nostra pastisseria, em vaig negar a renunciar-hi. Així que cada primavera feia un petit viatge fins a Perpinyà per carregar el cotxe de ruibarbre fresc. Amb aquella collita preparàvem una gran quantitat de compota que ens acompanyava durant tot l’any. I amb aquella compota elaboràvem una de les coques de Sant Joan més estimades de Milola. Una coca que moltes famílies esperaven amb la mateixa il·lusió amb què esperaven l’arribada de l’estiu. Un ingredient encara per descobrir Tot i que el ruibarbre forma part de la rebosteria del nord d’Europa des de fa segles, a casa nostra continua sent força desconegut. Avui ja es pot trobar en alguns mercats especialitzats i botigues online. Nosotros solemos comprarlo en Fruites i Verdures Giró, en el Mercat de Sant Antoni. Si encara no l’has tastat, aquest pot ser un bon moment per descobrir-lo. I, si pots, guarda una part d’aquesta compota. Ben aviat la necessitarem per preparar una recepta molt especial. Una compota que serveix per a molt més que una coca. Tot i que nosaltres la fem servir per a la Coca de Sant Joan, aquesta compota té infinitat d’usos. Ens encanta amb: Iogurt natural o vegetal. Granola. Porridge. Pastissos de formatge. Tartaletes. Magdalenes. Brioix. Mousse de xocolata. Torrades amb mantega o crema de fruits secs. L’equilibri entre la dolçor, l’acidesa i les notes florals la converteix en una d’aquelles preparacions que sempre agrada tenir a la nevera. Ingredients: 1 kg de ruibarbre fresc 200 g de sucre integral de canya 10 flors seques d’hibisc 1/2 culleradeta d’extracte de vainilla (opcional) 1 culleradeta de gingebre en pols (opcional) 2 estrelles d’anís Elaboració: 1. Preparar el ruibarbre Renta bé els talls i retalla aproximadament mig centímetre dels dos extrems. Si algun és especialment gruixut, talla’l longitudinalment. Després talla’l en trossos d’uns dos centímetres. Reserva’n aproximadament 200 g i posa la resta en una cassola de fons gruixut. 2. La primera cocció Afegeix-hi el sucre i les flors d’hibisc. L’hibisc aportarà un bonic color vermellós i unes delicades notes florals que combinen de meravella amb el caràcter lleugerament àcid del ruibarbre. Remena suaument. Tapa la cassola i cuina a foc lent durant uns 15 minuts, fins que el ruibarbre hagi deixat anar el seu suc. 3. El toc final Destapa la cassola i apuja lleugerament el foc. Afegeix ara el ruibarbre que havies reservat. Així aconseguiràs una compota amb diferents textures i petits trossos que conservaran millor la seva forma. Cuina uns 15 minuts més. Sabràs que està a punt quan passis un dit pel dors d’una cullera i el solc quedi net. 4. Refredar Aboca la compota en un bol gran. Quan s’hagi refredat, retira les flors d’hibisc. Ja està llesta per gaudir-ne. Com conservar-la: Es conserva perfectament durant diversos dies en un recipient hermètic a la nevera. També es pot congelar sense perdre qualitat. Això és exactament el que nosaltres fèiem cada primavera per continuar gaudint-ne durant molts mesos. Una petita reivindicació del ruibarbre – Ens agraden els ingredients que encara conserven la capacitat de sorprendre. El ruibarbre n’és un. No intenta assemblar-se a una maduixa. Ni a una poma. Ni a una pruna. Té una personalitat pròpia. I potser per això combina tan bé amb la vainilla, els cítrics, les maduixes, la xocolata o l’hibisc. Si encara no l’has cuinat mai, esperem que aquesta recepta sigui l’inici d’una llarga amistat. Perquè hi ha receptes que arriben per una temporada. I n’hi ha que es queden per sempre. Pots veure un vídeo de la recepta pas a pas aquí.
La recepta que no sap si vol ser barreta o pastís. Hi ha receptes que neixen amb les idees molt clares. I després hi ha aquestes. Perquè tècnicament són unes barretes. Però només cal canviar el motlle perquè es converteixin en un pastís espectacular. Ens agrada pensar que simplement s’adapten als plans. Un berenar improvisat. Un sopar amb amics. Un aniversari. O qualsevol dimarts que mereix millorar una mica. Funcionen sorprenentment bé en totes les situacions. Una combinació inesperadament bona. La xocolata i els gerds fa dècades que s’entenen perfectament. Fins aquí, cap sorpresa. Però llavors apareixen els anacards. El coco. La taronja. I una convidada inesperada: la remolatxa. Que aporta color, suculència i una profunditat difícil d’explicar i molt fàcil de gaudir. Algunes receptes són molt millors del que la seva llista d’ingredients faria pensar. Aquesta n’és una. Ingredients per a la base: 160 g de galetes Milola de Doble Xocolata i Plàtan 120 g de farina d’ametlla 40 g d’oli de coco fos Ingredients per al farcit: 240 g d’anacards remullats durant tota la nit o durant 20 minuts en aigua calenta 120 g de crema de coco (la part sòlida d’una llauna de llet de coco) 50 g d’oli de coco fos 60 g de xarop d’auró 125 g de gerds frescos 50 g de remolatxa crua 1/2 culleradeta d’extracte de vainilla Ratlladura d’una taronja Per decorar: Xocolata negra fosa Elaboració – 1. Preparar la base: Preescalfa el forn a 180 °C. Tritura les galetes juntament amb la farina d’ametlla i l’oli de coco fins a obtenir una textura semblant a sorra humida. Pressiona la barreja al fons del motlle escollit. Rectangular per a les barretes. Rodó per al pastís. Nosaltres no jutgem. Forneja durant aproximadament 10 minuts. Retira del forn i deixa refredar completament. 2. Preparar el farcit: Escorre bé els anacards i posa’ls en un processador d’aliments. Afegeix la crema de coco, l’oli de coco, el xarop d’auró, els gerds, la remolatxa, la vainilla i la ratlladura de taronja. Tritura durant uns minuts fins a obtenir una crema completament fina i sedosa. Aquí la paciència val la pena. 3. Muntar i refredar: Aboca el farcit sobre la base ja freda i allisa la superfície. Refrigera durant almenys tres o quatre hores fins que agafi consistència. O tota la nit si ets d’aquelles persones capaces d’esperar. Nosaltres no sempre ho aconseguim. 4. El toc final: Decora amb fils de xocolata negra fosa. Talla en barretes o en porcions. Serveix ben fred. I accepta els elogis amb naturalitat. Algunes variacions que funcionen molt bé Substituir els gerds per maduixes o fruits del bosc. Afegir festucs trossejats per aportar textura. Servir amb una cullerada de iogurt de coco o crème fraîche vegetal. Com ens agrada servir-les: Molt fredes. Amb cafè. Amb un bon matcha. Amb una cava ben fred. O directament de la nevera a les onze de la nit mentre prometem que serà l’últim tros. Una petita reivindicació de la remolatxa La remolatxa té un problema d’imatge. La majoria de nosaltres l’associem a amanides i poca cosa més. Però quan es troba amb la xocolata passa alguna cosa extraordinària. Aporta humitat. Profunditat. I una complexitat difícil d’identificar però impossible d’ignorar. Potser per això fa anys que apareix en alguns dels millors pastissos de xocolata del món. I potser per això aquestes barretes desapareixen bastant més ràpid del que haurien. Si les prepares, ja ens explicaràs si van acabar sent barretes o pastís. Esperem que us agradi aquesta recepta tant com a nosaltres. Si vols veure un vídeo de la recepta pas a pas, pots fer-lo aquí. A gaudir!
Les postres que ningú no endevina que estan fetes amb tofu. Hi ha ingredients que tenen molt bona premsa. I després hi ha el tofu. Probablement un dels ingredients més incomprensos de la cuina moderna. Perquè quan apareix en una mousse de xocolata com aquesta passa una cosa força divertida: Ningú no s’ho espera. Només hi ha xocolata. Molta xocolata. Una textura sedosa i sorprenentment lleugera. I aquella sensació tan agradable d’estar menjant una cosa extraordinàriament indulgent que, a més, resulta ser vegetal i sense làctics. Un petit truc de pastisseria. El tofu silken té una capacitat extraordinària per desaparèixer. No literalment, és clar. Però sí per transformar-se en allò que l’envolta. En aquest cas, es converteix en el company perfecte de la xocolata negra. Aporta cremositat. Lleugeresa. I una textura que recorda molt més una mousse clàssica francesa del que la majoria imagina. Ingredients: 340 g de xocolata negra 340 g de tofu silken (important: silken, no ferm) 60 g de beguda de soja 2 cullerades de xarop d’auró 1 culleradeta d’extracte de vainilla (opcional) Per servir: Galetes Milola de Taronja, Ametlla i Cardamom Fruits vermells frescos Si prefereixes una versió completament vegana, pots utilitzar la nostra galeta de Doble Xocolata. Elaboració: 1. Preparar el tofu. Trenca el tofu i deixa’l escórrer en un colador durant un parell d’hores per eliminar l’excés d’aigua. Aquest petit gest marca una gran diferència en la textura final. 2. Fondre la xocolata. Fon la xocolata al bany maria o en intervals curts al microones. Deixa-la reposar uns minuts perquè perdi part de l’escalfor. 3. Preparar la mousse. Posa el tofu escorregut a la batedora juntament amb la beguda de soja, el xarop d’auró i la vainilla. Tritura fins a obtenir una barreja completament fina i sedosa. Afegeix-hi la xocolata fosa i torna a triturar fins a obtenir una mousse brillant i homogènia. I ja està. Com ens agrada servir-la. Ens encanta trencar unes galetes de Taronja, Ametlla i Cardamom en el fons d’una copa i alternar capes de galeta i mousse. La intensitat de la xocolata, el perfum dels cítrics i del cardamom i la frescor dels fruits vermells fan la resta. Acaba amb una galeta sencera i alguns fruits vermells frescos. Sembla unes postres de restaurant. I, tanmateix, probablement hauràs trigat menys temps a preparar-les que a decidir quina sèrie mirar després de sopar. Una petita lliçó sobre la xocolata – La xocolata té una capacitat extraordinària per fer felices les persones. No coneixem cap estudi científic que ho confirmi. Però tampoc coneixem gaire gent disposada a discutir-ho. I aquesta mousse probablement tampoc ajudarà a resoldre el debat. Si la prepares, ja ens explicaràs quant temps sobreviu a la nevera.
Què és la sensibilitat al gluten no celíaca i com conviure-hi. Hi ha persones que reben un diagnòstic clar de malaltia celíaca. I n’hi ha d’altres el camí de les quals és una mica més confús. Les proves són normals. La biòpsia és normal. Les analítiques són normals. Però alguna cosa continua sense anar bé. Dolor abdominal. Inflor. Fatiga. Boira mental. La sensació persistent que determinats aliments no et senten tan bé com haurien. Per a moltes d’aquestes persones, la resposta pot trobar-se en la sensibilitat al gluten no celíaca. Què és la sensibilitat al gluten no celíaca? La sensibilitat al gluten no celíaca (SGNC) és una condició en què algunes persones experimenten símptomes relacionats amb el consum de gluten sense presentar les alteracions immunològiques ni el dany intestinal característics de la malaltia celíaca. No és una malaltia autoimmune. No provoca el dany intestinal associat a la celiaquia. Però això no significa que els símptomes no siguin reals. De fet, poden afectar de manera important la qualitat de vida. Símptomes freqüents: Els símptomes poden variar considerablement d’una persona a una altra, però alguns dels més habituals inclouen: Digestius: Dolor abdominal Distensió abdominal Diarrea Restrenyiment Nàusees Generals: Fatiga Mal de cap Dolors musculars i articulars Altres possibles símptomes: Dificultat per concentrar-se o “boira mental” Problemes de memòria Alteracions de l’estat d’ànim Ansietat Erupcions cutànies Anèmia En moltes persones, aquests símptomes apareixen poc després del consum de gluten i milloren quan es retira de l’alimentació. Una condició encara en estudi. La sensibilitat al gluten no celíaca continua sent una àrea activa d’investigació. Encara existeixen moltes preguntes obertes sobre els seus mecanismes i sobre el paper que podrien tenir altres components presents en alguns cereals, més enllà del mateix gluten. Per això, el diagnòstic requereix sempre una valoració individual i professional. Com es diagnostica? Actualment no existeix cap prova específica per diagnosticar la SGNC. Per aquest motiu, el procés acostuma a consistir a descartar primer altres condicions que sí disposen d’eines diagnòstiques clares. Descartar la malaltia celíaca i l’al·lèrgia al blat. Aquest acostuma a ser el primer pas i inclou analítiques específiques i, quan és necessari, estudis addicionals. Valoració clínica. El professional sanitari valorarà els símptomes, la seva evolució i la possible relació amb determinats aliments. Dieta d’eliminació i reintroducció. Quan s’han descartat altres causes, es pot proposar una retirada temporal del gluten seguida d’una reintroducció controlada per observar l’evolució dels símptomes. Una recomanació important. No eliminis el gluten pel teu compte abans de consultar amb un professional sanitari. Fer-ho pot dificultar el diagnòstic d’altres condicions importants, especialment de la malaltia celíaca. Viure amb sensibilitat al gluten no celíaca. Per a moltes persones, la millora dels símptomes després d’ajustar l’alimentació pot ser molt significativa. Algunes recomanacions que acostumen a ajudar són: Prioritza aliments naturalment sense gluten. Fruita. Verdura. Legumbres. Ous. Fruits secs. Arròs. Quinoa. Mill. Melca. Teff. La natura ofereix moltes més opcions de les que de vegades imaginem. Aprèn a llegir etiquetes. Identificar ingredients i possibles fonts ocultes de gluten aporta tranquil·litat i autonomia. Observa patrons. Portar un registre dels aliments i dels símptomes pot ajudar a identificar què et fa sentir millor i què no. Busca acompanyament professional. Un dietista-nutricionista especialitzat pot ajudar-te a dissenyar una alimentació equilibrada i evitar restriccions innecessàries. La pregunta que moltes persones es fan. “Si no sóc celíac, per què em trobo millor sense gluten?” La resposta encara no sempre és senzilla. Però hi ha una cosa important que val la pena recordar: Escoltar el cos no és el mateix que autodiagnosticar-se. I buscar respostes no significa imaginar-se els símptomes. La reflexió que també forma part de la història de Milola. Fa anys vam descobrir una cosa curiosa. Hi havia persones amb diagnòstics molt diferents. Celiaquia. Sensibilitat al gluten. Intoleràncies digestives. O simplement persones que es trobaven millor reduint determinats ingredients. Però totes compartien una cosa. Volien tornar a gaudir del menjar. Volien seure a taula sense ansietat. Volien deixar d’escollir entre cuidar-se i gaudir. I això continua sent exactament el que intentem construir cada dia. L’objectiu no és eliminar aliments. L’objectiu és trobar-te millor. Tenir més energia. Gaudir més dels àpats. Entendre millor com respon el teu cos. Perquè l’alimentació no hauria de convertir-se en una font constant de preocupació. Hauria de ser, tant com sigui possible, una font de benestar, plaer i tranquil·litat. I aquest és un objectiu que val la pena perseguir.
Una tartaleta d’estiu tan fàcil de preparar com difícil de compartir. Hi ha postres que impressionen per la tècnica. I n’hi ha d’altres que impressionen perquè ningú no espera que una cosa tan senzilla pugui ser tan bona. Aquesta tartaleta pertany clarament a la segona categoria. La intensitat d’una base de galeta de doble xocolata. La frescor lleugerament àcida dels nabius i la llima. La cremositat del coco. I aquella combinació gairebé infal·lible entre fruita i xocolata que fa dècades que demostra que algunes parelles simplement funcionen. A més, és vegana, sense gluten i sorprenentment fàcil de preparar. Una recepta que comença amb una bona galeta Ens agrada pensar que algunes receptes comencen molt abans d’encendre el forn. Comencen quan un ingredient ja és bo per si mateix. En aquest cas, tot comença amb la nostra galeta de Doble Xocolata i Plàtan. Una galeta intensa, lleugerament fudgy i plena de cacau. D’aquelles que podries menjar-te directament del paquet. Però que també tenen la generositat de convertir-se en una base extraordinària per a una tartaleta com aquesta. Ingredients: Per a la base: 250 g de galetes Milola Doble Xocolata i Plàtan. 110 g d’oli de coco. Per al farcit: 375 g de nabius. 250 g de llet de coco. 240 g de iogurt de coco. 70 g de xarop d’auró. 1 cdta. agar agar. Ratlladura d’1 llima. 1/4 de culleradeta de sal del Himalaya. Per decorar: Gerds Figues fresques Nabius Maduixes Fulles de menta Grills de llima Elaboració: 1. Preparar la base: Preescalfa el forn a 180 °C. Engreixa lleugerament el motlle amb oli de coco i reserva’l a la nevera. Tritura les galetes fins a obtenir una textura semblant a sorra humida i barreja-les amb l’oli de coco fos. Pressiona la barreja sobre la base i les vores del motlle. Forneja durant aproximadament 12 minuts. Deixa refredar mentre prepares el farcit. 2. Preparar el farcit: Tritura els nabius amb la llet de coco fins a obtenir una barreja homogènia. Si vols una textura especialment fina, pots colar-la. Porta la barreja a un cassó i afegeix-hi l’agar-agar. Bull suaument durant dos o tres minuts sense deixar de remenar. Baixa el foc i incorpora el xarop d’auró, el iogurt de coco, la ratlladura de llima i la sal. Cuina un minut més a foc suau. Retira del foc i deixa temperar lleugerament. 3. Muntar la tartaleta: Aboca el farcit sobre la base de galeta. Deixa reposar la tartaleta a la nevera durant almenys quatre hores perquè l’agar-agar faci la seva feina. La paciència acostuma a tenir recompensa. 4. Decorar: Just abans de servir, decora amb fruita fresca, fulles de menta i alguns grills de llima. No cal gaire més. Com ens agrada servir-la: Freda. Molt freda. Amb cafè. Amb te. Amb una copa de cava molt freda. O simplement en una taula plena de gent a qui vols impressionar una mica. Funciona sorprenentment bé en tots tres casos. Si vols veure un vídeo de la recepta pas a pas, pots fer-ho aquí. Una petita lliçó sobre la xocolata Hi ha ingredients que exigeixen protagonisme. I n’hi ha d’altres que saben fer millor tot allò que tenen al voltant. La xocolata pertany a les dues categories. Potser per això continua funcionant tan bé després de tants segles. I potser per això aquesta tartaleta mai no dura gaire temps sobre la taula. Si la prepares, ja ens explicaràs quant tarda a desaparèixer.
-10%
¡DESBLOQUEJA UN 10% DE DESCOMPTE A LA TEVA PRIMERA COMPRA!
Introdueix el teu email i rep ara el cupó de descompte
a la safata d'entrada. També rebràs ofertes exclusives i contingut
només per a subscriptors.
