SI …
Vols deixar d’estar en guerra amb el menjar.
Vols cuidar-te sense renunciar als petits plaers de la vida.
Busques aliments que et fan sentir bé, fets amb ingredients honestos.
Creus que el menjar hauria d’unir, no excloure.
I et dol quan algú es queda fora de la taula perquè no pot compartir el mateix que els altres.
LA MEVA HISTÒRIA ÉS LA TEVA HISTÒRIA.
Fa mitja vida, la salut em va obligar a replantejar-me la meva manera de menjar.
La meva salut va millorar de seguida; la meva vida, però, va perdre alegria.
I per a algú que estima el menjar, els mercats i les taules compartides, allò no era un detall menor.
Cuidar la salut. Gaudir de la vida. Compartir sense preocupacions.
De debò calia triar?
La realitat em deia que sí; el meu interior cridava que NO.
Em vaig dir a mi mateixa: ha d’existir una forma millor.
Una manera de cuidar-nos sense viure en la renúncia.
Perquè el menjar forma part de les nostres celebracions, dels nostres records i de la nostra vida quotidiana.
I quan una cosa tan important perd sabor, textura o alegria, la vida perd color.
A mi sempre m’ha agradat el color.
Tenia un desafiament: crear productes sense gluten ni làctics.
Tenia una convicció: ningú hauria de quedar-se fora de la taula.
I tres temples: els mercats, la cuina i els llibres.
Cuidar la línia? Sí. La salut? També.
Gaudir de la vida? CADA DIA.
