Amb aquest bloc, cuinarem junts, si us ve de gust. Crearem tot tipus de receptes sense gluten. Òbviament, tot serà sense gluten, però explorarem també com cuinar sense làctics, per descomptat sense sucre refinat (ja sabeu que no entra en el nostre obrador). Farem receptes veganes, paleo, amb farines integrals, amb molta verdura i fruita. El que fem cada dia al Milola.

La meva regla d’or? Si no sento respecte per algun dels ingredients que conté una recepta, no entra en la meva cuina.

Fa ja molts anys que vaig descobrir la importància de l’alimentació, i em vaig fer conscient de la responsabilitat que comporta cuinar per a uns altres. Quan els meus nebots i tots els nens que entren a milola agafen una galeta, vull que els alimenti. Sé que la galeta satisfarà aquest desig de dolç, de donar-se un petit caprici, però no vull que ho faci sacrificant la seva salut. Vull que els hi aporti, que sumi.

Aquesta és la base de tot el que cuinem a Milola, i serà la base d’aquest bloc.

Creuarem junts les barreres del dolç i el salat. Explorarem formes variades d’aprofitar una mateixa recepta, de donar-li diferents usos. Parlarem de nutrició, i de com maridar sabors que s’estimem. Crearem junts un nou llenguatge, una nova forma de pensar, que ens fa més independents en la cuina, i ens permet, a poc a poc, deixar volar la nostra creativitat.

M’encanta que aquesta ocasió coincideixi amb l’arribada de l’estiu. Adoro aquesta època de l’any per diverses raons. La primera, que la meva al·lèrgia per fi ha arribat a la seva fi (víctimes del plàtan, us saludo). Però principalment, per aquests dies llargs, plens de llum.

Aquesta sensació que un merescut descans està apropant-se, sigui cert o no, fa que tots estiguem de millor humor, que caminem més lleugers. Per poder acabar el dia donant-nos un capbussó a la platja, i sobretot, per l’explosió de fruita d’estiu. Cireres, maduixes, albercocs, síndria, meló, préssecs, figues, prunes…La llista és interminable, i les possibilitats en la cuina, també.

Així doncs, agafem el millor que ens ofereix la terra en aquests moments, per cuinar un clafoutis de cireres. És un plat molt senzill, deliciós, i realment bonic. En aquest cas, ho farem per descomptat sense gluten, però també sense làctics i sense sucre refinat.

Comencem?

CLAFOUTIS DE CIRERES SENSE GLUTEN

• 150 gr. de cireres
• 300 gr. de llet de coco
• 150 gr. de sucre integral
• 40 gr. de farina de mill
• 40 gr. de farina d’arròs integral (o d’arròs blanc)
• 3 ous ecològics
• La ratlladura de 2 taronges
• ½ beina de vainilla, o una culleradeta d’extracte de vainilla
• 1 culleradeta de allspice (que podeu substituir per canyella, si no trobeu allspice)
• 2 cullerades de saba d’auró (nosaltres utilitzem el de cultiu ecològic de Cal Valls)
• ½ culleradeta de sal

Escalfem el forn a 180º, mentre preparem tots els ingredients. Untem un motlle de 20 cm de diàmetre, o diversos motlles individuals tipus ramekin, o fins i tot tasses, com podeu veure en les fotos. Jo ho faig amb oli de coco, però podeu fer-ho amb margarina vegetal no hidrogenada, o qualsevol oli vegetal que tingueu a casa. Si no us importa que sigui amb o sense làctics, podeu fer servir mantega.

Rentem les cireres, i les arrebossem amb les dues cullerades de saba d’auró i la culleradeta d’allspice, o canyella. Jo personalment no les desosso ni els llevo la tija, perquè m’agrada l’estètica d’aquestes postres amb la cirera sencera, però òbviament, podeu desossar-les abans d’arrebossar-les. Ho deixo a la vostra elecció.

Prepareu la ratlladura de taronja, i la resta d’ingredients per separat. Una vegada llests, posem en el got de la batedora la llet de coco, 75 gr de sucre integral, els ous, la ratlladura de taronja, la farina, la vainilla i la sal. Ho batem tot junt durant uns 3 o 4 minuts. Si feu servir la themomix, ho batem 35 segons, a velocitat 5. I ja està.

Bolquem la meitat de la massa en el nostre motlle, i ho fornegem 10 minuts, fins que deixi d’estar líquid. Ho traiem un moment, col·loquem les cireres, inserint-les en la massa, perquè no es moguin, i bolquem la resta de la massa.

Ara, empolvorem la resta del sucre integral per damunt, i ho fornegem 35 minuts més, o fins que estigui daurat i el centre ja no estigui líquid. El clafoutis s’infla durant el procés de cocció, i es desinfla una mica en treure-ho, però això és normal.

A gaudir.